Vista general del poble de Mura, 1932. Joan Cubells.
En primer terme i senyalitzat, es veu la façana sud de la nostra casa, on actualment s'accedeix al Restaurant Les Olles.
LA CASA DELS CAUS
La nostra casa és l'antiga rectoria de l'església de Sant Martí. La façana que comparteix espai amb l'absis de l'església forma part del conjunt patrimonial catalogat de l'església romànica de Sant Martí de Mura. Al segle XVI hi havia 21 cases a la sagrera que configuraven el nucli al voltant de l'església. Probablement, aquesta casa es construís al segle XVII, com indica la data de la llinda, o poc abans, coincidint amb el moment de trasllat de la rectoria. El topònim d'Els Caus prové de la balma que es troba propera a la zona dels horts del Rector, on hi havia l'antiga rectoria.
Durant l'últim segle, ha esdevingut centre social del poble acollint la sala de teatre i cinema de Mura durant més de trenta anys. A finals dels anys 70 es va convertir en una casa de colònies i aquesta va ser l'activitat de la casa fins al 2012, any que es va fundar la nostra Cooperativa Els Caus.
​
​
Vista general de la casa des de la riera i façana sud. Mura, 1943
MURA
El nom de Mura prové del llatí "murus", que vol dir mur, paret o fortalesa.
_edited.jpg)
Plaça d'Àngel Guimerà, Mura. Data i autoria desconeguda.
Actualment, la plaça es conserva practicament idèntica a la fotografía, i és el punt neuràlgic del poble.
La primera notícia que es té del nom de Mura data de l'any 978.
L'església parroquial de Sant Martí, que ja està documentada a l'any 1088, fou l'eix d'unió de les primeres cases que es començaren a aixecar.
A l'any 1365 vivien 32 famílies en el terme, però van anar minvant al final del s. XIV i s. XV a causa de la famosa Pesta Negra. Al 1553 només es comptaven 16 cases. Entrat el s. XVII, va anar augmentant progressivament la població de Mura, comptant-se 49 cases juntes; el 1782 tenia 103 habitants i el 1860 tenia 865 persones censades segons dades de l'INE.
El poble de Mura va estar subjecte al castell de Mura fins entrat el s. XVIII.
La feina del camp era la principal dedicació dels muratans, en especial el conreu de la vinya, que a partir del s. XVIII va desplaçar altres conreus tradicionals. La utilització de feixes va permetre ampliar l'escàs sòl cultivable, mentre que la construcció de tines al peu de les vinyes per emmagatzemar el most i el raïm va alleugerir les dificultats del transport.
Al s. XIX la plaga de la fil·loxera devastà el conreu de la vinya i determinà un descens de població.
Fins a mitjans del s. XX tingué una importància rellevant la indústria del carbó fet a les carboneres fins que l'ús de l'energia elèctrica la va fer desaparèixer.
Una altra producció eren els forns de calç que es feien servir per a preparar el morter per a la construcció, així com també els forns de clementina i els molins fariners.
La industrialització arribà a Mura per la instal·lació d'una fàbrica tèxtil de filats a principi del s. XX que es va mantenir en vida fins el 1964. El tancament de l'empresa tèxtil va determinar un canvi socioeconòmic radical al poble, ja que la població va disminuir considerablement en marxar molts muratans cap a les indústries de les poblacions veïnes. Des d'aleshores, moltes cases han estat habilitades com a segona residència i d'estiueig. La creació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al 1972 va contribuir a incrementar el volum de turistes al poble i al seu entorn.
​
Actualment som 233 habitants censats i dels quals uns 140 habitants hi vivim tot l'any.
Promou:
Finança:
